Si volguérem parlar de la cultura musical catalana durant la segona meitat del segle XX, ens seria impossible negar la importància de la figura d'un dels cantautors més importants que ha vist créixer aquesta terra, Ovidi Montllor. Ovidi va néixer a la ciutat d'Alcoi l'any 1942, i durant els seus 53 anys de vida va ser estimat i respectat a parts iguals per tots aquells que coneixíem la seua música. Es per això que l'any 1994, uns mesos abans que un càncer d'esòfag se l'emportara del nostre costat, alguns dels companys que havien compartit amb ell tants anys d'actuacions, li van retre un emotiu homenatge al teatre Calderón d'Alcoi. Alguns d'aquests amics eren ni més ni menys que Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach o Joan Manel Serrat. Aquest acte va servir per a que els alcoians poguérem dir adéu a un dels nostres fills més celebres. Malgrat tot açò, l'Ovidi va viure quasi tota la seua vida a la ciutat Barcelona, lloc on va morir l'any 1995. Encara que ens coste dir-ho, tots el alcoians no van saber apreciar la valia de l'Ovidi, i va tindre que emigrar a Barna per qüestions de treball. Es totalment rebutjable que des de l'ajuntament d'Alcoi mai se li fera cap homenatge oficial, i vam tindre que ser el propis ciutadans els que ens mobilitzarem i férem que mai fora oblidat. Es per això que fa uns anys, es va crear a la seva ciutat natal un centre cultural al seu nom, lloc d'encontre de tots aquells que sempre vam reconèixer la seua música.

Malgrat el rebuig que va sentir par part d'alguns sectors d'Alcoi, ell sempre s'en ve en recordar del seu poble, i li va dedicar alguna de les seues cançons més boniques. Mostra d'açò es sense cap mena de dubte -A Alcoi-, una peça musical que composà durant els seus últims anys de vida, i en la que parla sobre el seu poble, d'una manera que ningú encara no havia fet. Dins del seu extens repertori també trobem algunes cançons amb les que ens transmet els seus ideals polítics més clars, com per exemple amb -La samarreta- on diu "Sé treballar ambdues coses, amb el martell i la corbella". I en aquest ràpid repàs per la seua discografia tampoc podríem passar per alt -La fera ferotge-, la que sens dubte es la seva cançó més coneguda, amb la que relata en to d'humor, la forta repressió que per aquells dies, portava a terme la policia.

Per a finalitzar amb aquest humil homenatge, m'agradaria reproduir unes paraules que el gran mestre Joan Fuster li va dedicar al nostre protagonista "Un dia o un altre ens n'adonarem: l'impacte de les cançons d'Ovidi Montllor no serà, no haurà estat, gaire espectacular, però sí decisivament positiu. Val la pena que ho tinguem en compte, des d'ara".

Que tingues unes bones vacances Ovidi.