Cultura pública: música

Parece que fue ayer cuándo la 2ª edición de Operación Triunfo se puso en marcha y mandó a casita, en un abrir y cerrar de ojos, a Mai Meneses, la primera expulsada. La chica de la voz deleble y frágil que recogió sus ilusiones del suelo.

Todos conocemos la historia de los juguetes rotos que deja el programa y de cómo, en contadas ocasiones esos juguetes tienen el éxito que se merecen. Ésa última es la conocida historia de Mai, aquélla por la que nadie apostaba y que ya hace 2 años que echó a volar con Nena Daconte y su inseparable Kim.Con su primer álbum de estudio He perdido los zapatos, cosechó un éxito arrollador que le otorgó la recompensa que se merecía.

Pocos pensábamos que volveríamos a escuchar su voz pero lo hizo hace dos años con suaves canciones de tímida voz y corazón desnudado. El día 30 de septiembre, Nena Daconte volvió a la carga con Retales de Carnaval, un bonito título para un álbum que cautivó y seguirá cautivando los oídos de muchos españoles.

El primer single "Tenía tanto que darte", suena a melancolía literaria, a canciones que se respiran con amargura dulce y alegría ausente. Es alegre y triste a la vez. Conmovedora y tierna. Notas que te arrancan una sonrisa y contagian buen rollo. Su estribillo repetitivo hace que sea fácil aprender la melodía y lo mejor de la canción es el final cuando intervienen las voces de unos niños haciendo los coros.

Además, en el álbum encontramos canciones que siguen fieles a la historia que Mai y Kim nos contaron hace dos años cuando perdieron los zapatos. Percibimos literatura argentina de la mano de Jorge Luis Borges que ha inspirado una de las canciones, El Aleph, nombre de un cuento del autor argentino y también estrofas que nos recuerdan a las golondrinas de Bécquer. Romances a fuego lento, borracheras de una noche, trompetas que suenan desde la habitación vacía de un hotel y la serenidad tibia de la música de este grupo que nos canta al oído sin reprocharnos nada, regalándonos melodías.

Aquí os dejo una de las canciones de su nuevo álbum que espero que escojan como single: (Cuando mueren) Las malditas golondrinas.

¿Cuándo mueren las malditas golondrinas?



¡Saludos compañeros culturetas!

Si volguérem parlar de la cultura musical catalana durant la segona meitat del segle XX, ens seria impossible negar la importància de la figura d'un dels cantautors més importants que ha vist créixer aquesta terra, Ovidi Montllor. Ovidi va néixer a la ciutat d'Alcoi l'any 1942, i durant els seus 53 anys de vida va ser estimat i respectat a parts iguals per tots aquells que coneixíem la seua música. Es per això que l'any 1994, uns mesos abans que un càncer d'esòfag se l'emportara del nostre costat, alguns dels companys que havien compartit amb ell tants anys d'actuacions, li van retre un emotiu homenatge al teatre Calderón d'Alcoi. Alguns d'aquests amics eren ni més ni menys que Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach o Joan Manel Serrat. Aquest acte va servir per a que els alcoians poguérem dir adéu a un dels nostres fills més celebres. Malgrat tot açò, l'Ovidi va viure quasi tota la seua vida a la ciutat Barcelona, lloc on va morir l'any 1995. Encara que ens coste dir-ho, tots el alcoians no van saber apreciar la valia de l'Ovidi, i va tindre que emigrar a Barna per qüestions de treball. Es totalment rebutjable que des de l'ajuntament d'Alcoi mai se li fera cap homenatge oficial, i vam tindre que ser el propis ciutadans els que ens mobilitzarem i férem que mai fora oblidat. Es per això que fa uns anys, es va crear a la seva ciutat natal un centre cultural al seu nom, lloc d'encontre de tots aquells que sempre vam reconèixer la seua música.

Malgrat el rebuig que va sentir par part d'alguns sectors d'Alcoi, ell sempre s'en ve en recordar del seu poble, i li va dedicar alguna de les seues cançons més boniques. Mostra d'açò es sense cap mena de dubte -A Alcoi-, una peça musical que composà durant els seus últims anys de vida, i en la que parla sobre el seu poble, d'una manera que ningú encara no havia fet. Dins del seu extens repertori també trobem algunes cançons amb les que ens transmet els seus ideals polítics més clars, com per exemple amb -La samarreta- on diu "Sé treballar ambdues coses, amb el martell i la corbella". I en aquest ràpid repàs per la seua discografia tampoc podríem passar per alt -La fera ferotge-, la que sens dubte es la seva cançó més coneguda, amb la que relata en to d'humor, la forta repressió que per aquells dies, portava a terme la policia.

Per a finalitzar amb aquest humil homenatge, m'agradaria reproduir unes paraules que el gran mestre Joan Fuster li va dedicar al nostre protagonista "Un dia o un altre ens n'adonarem: l'impacte de les cançons d'Ovidi Montllor no serà, no haurà estat, gaire espectacular, però sí decisivament positiu. Val la pena que ho tinguem en compte, des d'ara".

Que tingues unes bones vacances Ovidi.

El darrer dijous dia 16, es va celebrar a la plaça de bous d'Alacant el concert de presentació de la UA (universitat d'Alacant). Els assistents van poder gaudir de les actuacions del grup xixonenc Mugroman, el qual va ser convidat després de haver guanyar el concurs de bandes del País Valencià que havia convocat l'UA. La presencia d'aquest grup alacantí, va donar el toc fester i desenfrenat propi del ritme SKA interpretat amb dolçaines. Una vegada més, l'actuació del vocalista del grup, a la vegada que company de titulació, Javi Ivanyez, va ser molt destacada.

Un dels altres grups assistents va ser Aspencat. El conjunt xaloner va satisfer a tots aquells que estaven a la plaça de bous amb les cançons del seu últim disc "la festa està servida", al més pur estil reggae. Algunes de les cançons més aclamades foren " Carpe diem" "A passes de gegant" o "Consumisme descontrolat".

Per últim, i no menys important, sobre les 23:00 va fer acte de presencia el principal focus d'atenció de la nit, l'actuació de Celtas Cortos. El grup val·lisoletà es troba en plena promoció del seu nou disc "40 de Abril", va aprofitar el concert per donar a conèixer als seus seguidors de sempre les seves noves cançons. Malgrat açó gran part del públic va demanar alguns temes de tota la vida com "20 de Abril" "Cuéntame un cuento" o "El inmigrante".

Después de estar seis años sin publicar un disco de estudio, el grupo madrileño ska-p reaparece en el panorama del SKA con "Lagrimas y gozos" resultado de un gran esfuerzo por parte de todos los miembros del grupo. Este nuevo álbum está repleto de nuevos temas que encarnan los valores que el grupo ha venido defendiendo desde que en enero del año 1995 publicaran su primer disco. La crítica a la Iglesia o a la política imperialista del presidente estadounidense George Bush serán algunos de los temas en los que hacen hincapié las canciones de este nuevo álbum.

Durante estos últimos 6 años la banda se ha visto expuesta a múltiples críticas por parte de sus seguidores, debidas principalmente a la escasa calidad de su último disco y al carácter comercial de sus canciones. Un vez editado "Lagrimas y gozos", podemos afirmar que el grupo ha vuelto por sus fueros y ha impregnado sus canciones con ese tono reivindicativo y luchador que les catapultó a la fama a mediados de la década de los noventa con títulos como "El vals del obrero" o "Eurosis".

Conviene resaltar el gran trabajo de promoción que llevará a cabo el grupo, puesto que a partir del próximo 4 de noviembre van a iniciar una gira de conciertos que les llevará por distintos puntos, tanto de Europa como de Sudamérica, entre los que se encuentran: Bruselas, Buenos Aires o París. La gira de promoción terminará el dia 27 de diciembre en Madrid.